 Itineraris |
|
|
Rutes de llarg recorregut com el GR-7 que creua el terme.
El recorregut d’aquest sender transcorre entre vinyes, atès que la comarca del Priorat és una zona vitivinícola a l’alça, amb caldos de gran prestigi.
Sortint del Coll de la Teixeta el sender baixa fins a Porrera i continua a Falset, capital de la comarca actual on es pot admirar el seu monumental celler cooperatiu, i segueix entre vinyes fins a Bellmunt, Torroja, la Cartoixa d’Escaladei i per la serra del Montsant arriba a Cornudella.
Itinerari: Coll de la Teixeta – Porrera – Falset – Bellmunt – Torroja – La Vilella Alta – Escaladei – Poboleda – Cornudella – Albarca. - 72 km
Etapes: 4
Variants del sender:
GR 174-1. (5 km)
Camí dels Cartoixans-serra del Montsant. (més info)
Data homologació: 1996
Descripció: El recorregut d’aquest sender transcorre entre vinyes, atès que la comarca del Priorat és una zona vitivinícola a l’alça, amb caldos de gran prestigi.
Sortint del Coll de la Teixeta el sender baixa fins a Porrera i continua a Falset, capital de la comarca actual on es pot admirar el seu monumental celler cooperatiu, i segueix entre vinyes fins a Bellmunt, Torroja, la Cartoixa d’Escaladei i per la serra del Montsant arriba a Cornudella.
Connexions amb altres senders:
GR 7. - Al coll de la Teixeta
www.feec.org/examples/servlet/Sender?idsender=189
|
|
|
La Ruta Modernista de Reus (15')
Visites per descobrir el patrimoni modernista de la ciutat.
Aquestes visites, guiades i comentades per personal del Patronat Municipal de Turisme i Comerç de Reus, permeten conèixer l’Institut Pere Mata (1898-1919) obra de Lluís Domènech i Montaner, precedent de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona.
Seguidament es realitza un passeig a peu pel centre de la ciutat que permet veure edificis dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner (la casa Rull, la casa Gasull i la casa Navàs), de Pere Caselles i de Joan Rubió i Bellver, i reviure l’esperit del 1900, que encara és present a la ciutat. La visita s’acaba a l’Església Prioral de Sant Pere, edifici emblemàtic de la ciutat, on va ser batejat el fill il·lustre de Reus, Antoni Gaudí.
La Ruta del Modernisme és un agradable passeig pel centre de Reus, que permet conèixer les façanes modernistes més interessants de la ciutat. Per poder admirar les façanes dels 26 edificis que hem sel·leccionat, seguiu la senyalització i atureu-vos davant dels edificis identificats amb una placa, on hi consta el nom de l’edifici, la data de construcció i el nom de l’arquitecte.
A la Ruta del Modernisme destaquen molt especialment les obres de Lluís Domènech i Montaner (Institut Pere Mata, Casa Navàs, Casa Rull i Casa Gasull), que per l’elegància del seu estil van influenciar en els altres edificis modernistes que es van realitzar a Reus.
En aquest sentit, cal esmentar les construccions de Pere Caselles, que havia col·laborat amb Domènech en la realització de l’Institut Pere Mata, el qual, va realitzar un gran nombre d’edificis a la ciutat. Cal remarcar també les obres de Joan Rubió i Bellver, deixeble i col·laborador d’Antoni Gaudí.
En la vostra visita al Modernisme de Reus, també podeu realitzar una visita guiada a la ruta, amb l’avantatge que podreu accedir als interiors d’alguns indrets habitualment tancats al públic. Consulteu a l’Oficina de Turisme els horaris de les visites, tant per a individuals com per a grups organitzats, així com les possibilitats de visitar la casa Navàs.
Oficina de Turisme
Gaudí Centre
Plaça del Mercadal, 3
43201 Reus
Tel. 977 010 670
turisme.reus.cat/RT_RModernisme
|
|
|
La Ruta del Cister: Santes Creus, Poblet y Vallbona.
L’enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni.
El zel per l’observància més estricta de la Regla de Sant Benet, que rebutja tot allò que és superflu, féu néixer al segle XI un moviment de renovació monàstica que es mostrava en contra de la riquesa i de cert refinament de vida que havien adquirit alguns monestirs. La necessitat de recuperar la figura del monjo com a persona dedicada a l’oració, al treball i a l’acolliment de pelegrins desembocà en el naixement de l’orde del Cister.
A partir de la figura de Sant Bernat de Claravall l’orde monàstic dels cistercencs es va estendre per tot Europa. Els sobirans catalano-aragonesos confiaren als monjos la fundació de grans centres, dotats d’abundants terrenys agrícoles que van donar vida a l’economia i demografia dels nous territoris. A Catalunya s’establiren a Poblet, Santes Creus i Vallbona de les Monges, de manera que respongueren a la necessitat de colonitzar les terres conquerides als sarraïns, despoblades i ermes, situades a la Catalunya Nova. Els monestirs s’alçaven arquitectònicament seguint amb rigor l’esperit de les comunitats que els van habitar i les regles estrictes que els presidien. Rodejant el nucli central monàstic, s’enlairaven locals de tipus administratiu, hospitals, capelles per a nobles o servidors del monestir, cases per a artesans, i per les terres del voltant s'estenien les explotacions agrícoles i s'hi fundaven granges. Per aquest motiu en agricultura i ramaderia foren uns mestres, i per tant uns grans promotors del desenvolupament social i econòmic de l’entorn.
L’enllaç dels tres monestirs cistercencs a través de la coneguda Ruta del Cister, creada el 1989, ha esdevingut una injecció indiscutible per al turisme de les tres comarques, la Conca de Barberà, l’Alt Camp i l’Urgell, les quals no han escatimat esforços per donar a conèixer unes terres que vessen cultura, gastronomia, tradició i patrimoni. Des dels monestirs, atractiu principal de l'oferta, els viatgers s’escampen pels diferents pobles i viles de les tres comarques que conformen la Ruta del Cister.
Dins la web us presentem els camins de la Ruta del Cister de forma ordenada i esquemàtica. Una manera de passejar i treure partit del patrimoni monumental, cultural i tradicional dels pobles i viles que són l’orgull d’aquesta terra, que per sobre de tot s’entrega al visitant oferint la grandiositat d’un passat i la humilitat d’un present que s’escriu cada dia.
www.larutadelcister.info/que_es.php?lang=es
|
|
|
Ruta cellers i rellotges de sol : Porrera (7’)
Original ruta per la vila de Porrera per descobrir una tretzena de rellotges de sol de gran bellesa i varietat pictòrica, datats en la seva majoria al segle XIX, fruit de l’auge econòmic que experimentà la comarca en aquella època.
www.turismepriorat.org/files/docs/RELLOTGESINTERIOR0.pdf
|
|
|
Ruta Tarragona romana, medieval, jueva (20’)
www.tarragona.cat/ciutat/informacio/patrimoni_mundial.php
|
|
|
Platges de Cambrils (20’)
Unes platges amb una qualitat immillorable, com ho demostren les banderes blaves concedides per la Unió Europea, i d'una suau orografia que les fan molt segures per als més petits.
www.cambrils-turisme.com/platges.php?op=plt
|
|
|
Castell de Miravet (20’)
Antiga fortalesa medieval d'origen andalusí, tranformada i ampliada pels cavallers del Temple en un castell convent d'esperit croat (s. XII). L'estil correspón al romànic tardà i el gòtic de transició, éssent obra dels mestres cistercencs vinguts de la Provença, anterior a Poblet i Santes Creus.
Està considerat com un dels millors exemples de l'arquitectura religiosa i militar de l'Orde del Temple a tot Occident.
www.ebreguia.com/miravet/
|
|
|
Parc natural del Delta de l’Ebre (35’)
El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes. Amb els seus 320 km' de superfície, constitueix l'habitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental, després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon de l'Estat Espanyol, després del Parque Nacional de Doñana.
www.ebre.com/delta/index2.htm
|
|
|
Ruta navegar pel riu Ebre (15’)
Navegar pel riu Ebre ha esdevingut una activitat lúdica que permet gaudir del paisatge fluvial, dels frondosos boscos de ribera i de la tranquil·litat que els envolta, acompanyada pel cant de les aus que hi troben refugi. Tradicionalment, però, la navegació fluvial havia estat el centre del comerç dels pobles riberencs.
www.terresdelebre.org/cat/DescobreixNos/NavegacioFluvial/index.php
|
|
|
Itinerari de la batalla del Ebre (20’)
www.batallaebre.org/
|
|
|
Ruta de la Pedra seca des de Pradell de la Teixeta
www.turismepriorat.org/files/docs/ItinerariPedra_v3_color0.pdf
|
|
|
Port Aventura (25’)
www.portaventura.es/
|
|
|
Ruta Islàmica (25’)
|
|
